Cuando saco una fotografia, la primera intención es la de crear una obra de arte. Crear una estètica, que se pueda sentir una emoción. Siempre, detrás, hay implícitamente un posicionamiento ideológico, moral, social o político.
Parteixo d’un intent de copsar alguna de les infinites facetes d’una persona, que defineixo com a màscara. No importa tant la identitat, pot prevaldre el simbolisme o la metàfora, el significat dels quals es construeix a còpia d’extreure les ...
… i aquest retrat és el moment congelat, que al·ludeix al viscut i que acaba per convertir-se en el signe d’un instant.
Parella. Barcelona 2012.
Gelatina de plata 20X25
“La trobada d’un paraigua i una màquina d’escriure sobre una taula de quiròfan”, frase emblema del surrealisme, dona peu al títol d’aquesta sèrie que planteja trobades comunes del vist i el viscut pel fotògraf en el seu ...
Retrats amb identitat, lloc i data on la consciència de posa i la mirada parlen de la interrelació del retratat, del fotògraf i de l’observador anònim.
Creación compartida con Jordi Cerdà, que evoca una galería imaginaria de retratos de personalidades del mundo de la cultura y del arte.
Aquí la imatge no és un instant sinó una quietud: el parar-se un moment davant de la cambra amb l’objectiu de deixar un rastre nebulós de la nostra presència.
Retrats que han d’entendre’s com el primer treball per fer-se amb un estil propi en la més pura tradició de la fotografia d’autor.